ni siquiera poema

cada cual que lo parta a su antojo y corrija la gramática y la sintaxis si le apetece

Potser la tardor es alliberament i l’hivern repòs. Si fos arbre agrairia que em traguessin de sobre tant d’enrenou verd i els amants que em deixen ferides que ni tan sols l’hivern pot curar. Mai cicatritzen, quan els veig venir sento tremolar les arrels. I que dir dels poetes, son inofensius però ximples. Ens  despullen, ens vesteixen sense prendre mides, en diuen bellesa. Si fos arbre només voldria tronc i branques nues sota un cel entelat i discret ,i el fred que ens adorm sense trampa de somnis sense estridència..